Cada diumenge a l'Església Catòlica de Sant Antuán, situada al cor del barri més europeu de la ciutat (Beyoglu), es celebra la missa de diumenge a les 10 del matí. Es una missa curiosa ja que estant en un país on el 99% de la població és musulmana, no deixa de ser bonic poder practicar la teva religió amb altres que creuen el mateix que tu i es respira un sentiment de germanor diferent al que es pot sentir en un país de majoria cristiana. Aquest sentiment de pertinença a una religió minoritària fa que a dins l'església la gent sigui molt amable i tens la sensació que et miren com un compatriota, com algú que entén el que ells creuen.
Avui, doncs, he decidit anar-hi. La majoria són negres i filipins. Hi ha un cor on canten cançons semi-gospelitzades i el sacerdot és un nigerià que s'exalta en les arengues. L'església està plena de gom a gom, però no només de cristians, sino que hi ha molts musulmans que atrets pel que es fa a dins, hi arriben encuriosits. Es veu a una hora lluny que no són cristians ja que contínuament estan mirant a banda i banda per veure què és el que han de fer; si bé seure, si bé aixecar-se, si bé cantar...I de cop i volta els hi dónes la mà en el moment de la pau i es sorprenen de les coses que fan els cristians. Però el que més els sorprèn, a banda de les creus que hi ha a banda i banda, és la música del cor, i s'animen amb la resta de fidels amb les cançons angleses que la gent canta.
Quan arriba el moment de la comunió, alguns turcs encuriosits s'acosten a l'altar per pendre-la, i abans d'arribar al sacerdot hi ha una sèrie d'acòlits que repassen els fidels per veure si són musulmans o cristians. El primer dia que ho vaig veure em va cridar molt l'atenció. Un turc estava fent la cua i de cop va arribar un acòlit i el va fer fora. Però el més graciós és que avui jo estava en aquella mateixa cua i m'ha vingut un acòlit filipí i m'ha preguntat si jo era catòlic. En aquell moment m'he sentit observat per tots els altres que anaven a l'altar...Potser la barba de tres dies i els cabells una mica esbullats han despertat sospites. En qualsevol cas, sembla ser que m'estic adaptant més ràpid del que sembla!
1 comentario:
Your sister says:tio afeitat les barbes de quatre dies, que no seran els filipins els únics que no et reconeixeran com a catòlic, també nosaltres, la happy family dirà "on es el meu germà?, què s'ha fet d'aquell fillet? qui és el meu net?..."
Au revoir.-
Publicar un comentario