Mendil var mi?

Una de les coses que resulten de més mala educació a Turquia és mocar-se en públic. No només a Turquia sinó que a molts països islàmics, treure un mocador i treure't els mocs davant la gent denota una mala educació que edevé incòmode per a la persona que tens al davant. Això resulta contradictori ja que no per ser turc deixes de tenir mocs! Però ben bé no sé com s'ho fan que davant teu difícilment es mocaran. En casos desesperats, alguns agafen un mocador petit i disimuladament s'eixuguen el nas, que no és el mateix que mocar-se.
En el curs de turc que vaig estar fernt el mes passat a la Universitat d'Istanbul, una situació em va cridar l'atenció. De cop i volta una noia polaca, una de les més elegants i fines de la classe, es va mocar. Mocar-se implica el que els turcs no suporten, el SOROLL del nas en el seu procés per expulsar la mucositat. I a cada mocada que la polaca feia, la professora de turc la mirava i es tirava enrera, com espantada i decebuda de com una noia tan fina podia estar fent allò. La pobra polaca deuria tenir problemes per mocar-se i no acabava de fer net, i cada cop ho feia més fort, fins al punt que la professora no va poder aguantar la situació i, presa pels nervis, em va mirar i va esbossar un somriure nerviós i forçat.
Ahir precisament, vaig anar a sopar amb un amic turc que vaig fer a l'Instituto Cervantes. Vaig penjar el meu telèfon per fer classes particulars d'espanyol i em va trucar aquest noi que estava interessat en fer un tàndem turc-espanyol. Al final, la cosa ha resultat molt favorable ja que sempre em portaa a un lloc diferent a prendre quelcon típic i aprenc moltíssim. Es diu Akahan i ha estudiat filologia àrab. Entre altres llengües, parla l'alemany, el francès i l'anglès. Així doncs, ahir cap a les 7 vam anar a sopar. A aquesta hora els bars estan pleníssims ja que és l'iftar (l'àpat que es fa després de tot el dia de dejuni durant el ramadà), i tots els practicants, que són molts, després de tot el dia sense menjar, "es submergeixen" (com ells diuen) en el menjar.
Vet-ho aquí que durant l'iftar em van venir moltes ganes de mocar-me perquè tenia al·lèrgia, segurament provocada per la manta polsegosa amb la que he hagut d'abrigar-me aquests dies que ha refrescat. Va ser un moment molt dur. El nas em gotejava, però estava menjant. En qualsevol altra situació hagués estat més fàcil treure un mocador, però MAI durant un apàt. Així que vaig haver de conformar-me amb anar xarrupant els mocs...realment va ser molt dur. Per sort, al final vaig poder anar al lavabo i el tè turc va calmar el meu nas en procés al·lèrgic.
Ja ho sabeu, res de mocar-vos, a menys que vulgueu semblar grollers i mal educats!