Viatge pel Mar Egeu

No puc deixar de sorprendre'm de com, una frontera, es capac de dividir de tal manera persones que viuen tan i tan a prop. Avui he tornat a creuar la frontera entre Grecia i Turquia, aquest cop pels escassos kilometres que separen Kos de Bodrum. Ahir al capvespre, els grecs contemplaven la posta de sol que es projectava rere les muntanyes d'Asia Menor, a una distancia tan esfereidora que fins i tot les casetes blanques de l'altra banda es veien des de la platja de Kos. Tanmateix, en tot el temps que he anat viatjant d'illa en illa son ben pocs els turcs que he trobat en compracio amb anglesos i escandinaus. La religio semblava ser mes forta en aquestes terres frotereres i les banderes de l'unio Europea onejaven arreu, com si hi hagues un desig de mostrar la diferencia europea. Les antigues mesquites de Kos s'havien convertit en cafes i botigues de souvenirs i nomes es conservava el minaret com a record de l'antiga ocupacio otomana. M'agradaria pero, veure que passaria si convertissin les moltes esglesies que hi ha a Turquia en centres comercials o botigues de souvenirs barats. Veurieu com els grecs posarien el crit al cel! Si els hi fas aquesta reflexio als grecs, ells es limiten a riure...

De nou torno a ser a Turquia on tothom em somriu quan em senten parlar en turc, on coneixer gent resulta mes facil gracies a l'hospitalitat de la seva gent, cosa que he trobat forca a faltar a grecia, on es respira un caracter mes fred. Si a mes afegim el turisme massiu a la recerca de sol i sexe, les relacions entre estranys es simplifiquen a un pur desig d'atraccio fisica.

Com qui no vol la cosa ja soc a un altre pais. Nomes arribar al port de Bodrum tot de banderes vermelles, indicant la sobirania de la republica. El fet que m'esperes un amic m'ha fet sentir de nou com a casa. Des d'aquesta riba, tot el que queda a l'altra banda sembla com si pertanyes a un altre mon i a una altra historia.