Erasmus bitti!

Ha arribat el moment més temut per tot estudiant Erasmus: la fi de l'any escolar. Ahir vam fer la darrera festa a casa ja que els meus companys de pis marxen la setmana vinent i aquesta és la foto que des que vaig veure L'Auberge Espagnole he volgut tenir, però sent jo el protagonista. Aqui estem tots aquells que per un motiu o un altre hem acabat compartint un any plegats, amb més experiències i aventures del que ens podria oferir un any normal als nostres llocs d'origen. Cada persona que veieu en aquesta imatge té una vida i una història i per un moment hem passat a compartir-la plegats. Ara que l'any s'acaba, tota aquesta gent inevitablement torna a casa. Erasmus bitti! (se acabó!)

No voldria posar-me romanticón perquè ja veig que assumir que s'acaba un any com aquest m'està afectant. Però tot això entra dins la conducta de l'Homo Erasmus, un ésser que deixa de ser qui és per un any, per fusionar-se amb el seu entorn, per descobrir-se a ell mateix i per sobreviure a la jungla del desconegut. Us semblarà que l'Homo Erasmus no té por de res, però sí. El seu pitjor enemic és l'adéu! Perquè aquelles persones que han estat la seva família, els seus millors amics, els seus companys de dia a dia despareixen i un cop a casa sembla que tot allò viscut no hagi estat més que un somni estrany i boirós. Però si fins i tot els psicòlegs han diagnosticat la síndrome post-erasmus! Enfi, que el xollo se'ns acaba! Cadascú de nosaltres, però, s'enduu dintre seu un grapat de milers de sensacions i experiències. Això no ens ho treurà ni el temps ni la distància! Sempre restarà amb nosaltres!