Una saudí a Galatasaray

Divendres passat vaig conèixer una noia a la universitat que venia d'Arabia Saudí. Havia estudiat tota la seva vida a un liceu francès i parlava molt bé el francès. Quan em va dir que era saudí vaig sentir moltíssima curiositat. Mai abans havia conegut algú d'allà. Tot seguit, complint amb la curiositat pròpia d'un periodista, vaig començar a preguntar-li sobre rumors que havia anat sentint i llegint, però que mai havia corroborat. Havia sentit, per exemple, que el turisme estava prohibit, cosa que és certa. A Aràbia Saudí només està permès el turisme religiós, és a dir, les pelegrinacions als indrets sagrats de l'islam. Com sabeu, per a tot bon musulmà, és obligatori anar com a mínim un cop a la vida a la ciutat santa de La Meca i el país custodia amb fermesa els llocs sagrats, fins al punt de prohibir el turisme com a occident l'entenem. Això em va fer pensar en els professors francesos del liceu on aquesta noia estudiava. Efectivament, per entrar al país, havien d'acreditar que hi anaven a treballar i adjuntar tota una sèrie d'acreditacions per part d'algun saudí que es fes càrreg de l'estada de l'estranger.

També em va cridar l'atenció que les dones estiguessin obligades a sortir al carrer amb aquesta mena de túnica que es veu a la imatge. La túnica et cobreix fins als peus i ha de ser de color negre. Aquesta noia, però, no portava el vel, i em va dir que només era obligatòria la túnica. Tanmateix, va reconèixer que en moltes ocasions era l'única noia que no portava el vel i que sovint se sentia estranya enmig d'una multitud que l'obserbava. Com que no està casada no està obligada a portar-lo. Si es casés, hauria de convenir-ho amb el seu marit. Va comentar que potser algun dia portaria el vel, però que mai es casaria amb un home que l'obligués a portar-lo. Els homes, d'altra banda, no poden portar cap signe que resti masculinitat. Queden doncs, prohibits per a ells objectes propis de les dones, com ara els penjolls d'or, les arracades i les pulseres.

Durant el ramadà no es ven menjar als carrers i menjar o beure pel carrer davant de tothom, pot ser motiu suficient perquè la policia religiosa et cridi l'atenció (com a mínim). Ella, però, divendres s'estava menjant un hot dog la mar de feliç, i em va dir que estava excusada per tenir la menstruació. Les dones que la tenen, les persones malaltes, els nens i els ancians queden excusats del dejuni.

"La societat saudí és una societat amagada". Aquesta és la frase amb la que em quedo. Afirmava que allà tot era possible i que tothom feia el que volia, però sempre portes endins. L'alcohol, severament prohibit, és consumit per alguns saudís, i tothom sap on trobar-lo. Finalment, la noia va lloar la tecnologia del segle XXI, que permetia burlar totes les prohibicions. Comentava que en els centres comercials, molts joves anaven a lligar amb el bluetooth i que es posaven nicks provocatius per cridar l'atenció. Em va estar explicant multitud de trucs per esquivar les mirades i les sospites de la gent del voltant, i fins i tot l'homosexualitat, castigada amb pena de mort per delicte flagrant, era habitual i practicada des de l'ombra de la societat. Una societat que viu el mateix que qualsevol altra societat del planeta, amb la diferència que sempre cal fer-ho rere el vel de la invisibilitat.