El Paso del Rubicón

Viatge pel Mar Egeu

2009-07-18T03:55:00.000-07:00

No puc deixar de sorprendre'm de com, una frontera, es capac de dividir de tal manera persones que viuen tan i tan a prop. Avui he tornat a creuar la frontera entre Grecia i Turquia, aquest cop pels escassos kilometres que separen Kos de Bodrum. Ahir al capvespre, els grecs contemplaven la posta de sol que es projectava rere les muntanyes d'Asia Menor, a una distancia tan esfereidora que fins i tot les casetes blanques de l'altra banda es veien des de la platja de Kos. Tanmateix, en tot el temps que he anat viatjant d'illa en illa son ben pocs els turcs que he trobat en compracio amb anglesos i escandinaus. La religio semblava ser mes forta en aquestes terres frotereres i les banderes de l'unio Europea onejaven arreu, com si hi hagues un desig de mostrar la diferencia europea. Les antigues mesquites de Kos s'havien convertit en cafes i botigues de souvenirs i nomes es conservava el minaret com a record de l'antiga ocupacio otomana. M'agradaria pero, veure que passaria si convertissin les moltes esglesies que hi ha a Turquia en centres comercials o botigues de souvenirs barats. Veurieu com els grecs posarien el crit al cel! Si els hi fas aquesta reflexio als grecs, ells es limiten a riure...

De nou torno a ser a Turquia on tothom em somriu quan em senten parlar en turc, on coneixer gent resulta mes facil gracies a l'hospitalitat de la seva gent, cosa que he trobat forca a faltar a grecia, on es respira un caracter mes fred. Si a mes afegim el turisme massiu a la recerca de sol i sexe, les relacions entre estranys es simplifiquen a un pur desig d'atraccio fisica.

Com qui no vol la cosa ja soc a un altre pais. Nomes arribar al port de Bodrum tot de banderes vermelles, indicant la sobirania de la republica. El fet que m'esperes un amic m'ha fet sentir de nou com a casa. Des d'aquesta riba, tot el que queda a l'altra banda sembla com si pertanyes a un altre mon i a una altra historia.

Erasmus bitti!

2009-06-07T02:52:00.001-07:00

Ha arribat el moment més temut per tot estudiant Erasmus: la fi de l'any escolar. Ahir vam fer la darrera festa a casa ja que els meus companys de pis marxen la setmana vinent i aquesta és la foto que des que vaig veure L'Auberge Espagnole he volgut tenir, però sent jo el protagonista. Aqui estem tots aquells que per un motiu o un altre hem acabat compartint un any plegats, amb més experiències i aventures del que ens podria oferir un any normal als nostres llocs d'origen. Cada persona que veieu en aquesta imatge té una vida i una història i per un moment hem passat a compartir-la plegats. Ara que l'any s'acaba, tota aquesta gent inevitablement torna a casa. Erasmus bitti! (se acabó!)

No voldria posar-me romanticón perquè ja veig que assumir que s'acaba un any com aquest m'està afectant. Però tot això entra dins la conducta de l'Homo Erasmus, un ésser que deixa de ser qui és per un any, per fusionar-se amb el seu entorn, per descobrir-se a ell mateix i per sobreviure a la jungla del desconegut. Us semblarà que l'Homo Erasmus no té por de res, però sí. El seu pitjor enemic és l'adéu! Perquè aquelles persones que han estat la seva família, els seus millors amics, els seus companys de dia a dia despareixen i un cop a casa sembla que tot allò viscut no hagi estat més que un somni estrany i boirós. Però si fins i tot els psicòlegs han diagnosticat la síndrome post-erasmus! Enfi, que el xollo se'ns acaba! Cadascú de nosaltres, però, s'enduu dintre seu un grapat de milers de sensacions i experiències. Això no ens ho treurà ni el temps ni la distància! Sempre restarà amb nosaltres!

29 de Maig de 1453

2009-05-29T04:29:00.000-07:00

Avui fa 556 anys que Constantinoble va caure a mans dels turcs. En el barri islamista de la ciutat, al costat de Santa Sofia, estava la gent que se sortia d'alegria. Ahir, la municipalitat havia organitzat un concert amb tot de danses folkloriques de l'epoca otomana. Hi havia una pantalla ben gran on es mostraven imatges d'una pel.licula on sortia Mehmet II el Conqueridor entrant a Constantinoble. Antigament el sulta es rodejava d'un equip de musics que no paraven d'animar els guerrers i cantaven cançons per encoratjar-los per la batalla. Ahir aquests essers curiosos estaven representats per uns homes que portaven torxes i anaven cridant "visca els turcs" i coses per l'estil. Al meu costat hi havia una dona anatoliana ben forta i fornida que duia un vestit llarg i portava vel, que no parava de cantar i celebrar l'esdeveniment. Quan van començar amb els focs artificials no es va poder contenir, es va aixecar i no va parar de saltar i aplaudir fins que l'espectacle va acabar. La seva neta estava avergonyida perque tothom al seu voltant mirava la seva avia i reia. La dona, feliç, tant se li en donava. Encara que la seva neta fes esforços perque deixes de ser el centre d'atencio, ella no parava de saltar i cridar.

Els grecs, pero, anomenen aquest dia la Megali Katastrofi (gran desastre) i es un dia de dol. Els turcs nacionalistes es feliciten entre ells i diuen "İstanbul'un Fetihi Kutlu Olsun" (feliç conquesta d'İstanbul).

Aquesta nit hi haura mes festa al Cuerno de Oro. Es per aixo que la meva amiga Kisty ha vingut especialment de Barcelona el dia de la conquesta per celebrar per todo lo alto la victoria dels otomans i la caiguda de l'ultim bastio cristia d'orient. Mentre a Grecia estan de dol, nosaltres estarem de festa tota la nit!

İstanbul is not Constantinople!

1.no hi ha accents al teclat de la uni i si n'hi ha no els trobo

2.no mostreu aquest article a cap grec!!!

Nevruz Bayrami

2009-03-23T05:38:00.000-07:00

El poble kurd celebra l'inici de la primavera amb el que s'anomena Nevruz Bayrami, o el que és el mateix, festa d'any nou. Aquesta festa d'orígens pre-islàmics formava part de la tradició comuna d'Anatòlia, però en els darrers temps el poble kurd ha convertit aquesta festa en una jornada de reivindicació cultural i política. El lloc on hi havia la gran festa era un descampat ple de pols que queda just al costat de les antigues muralles de Constantinoble. Hi havia un gran escenari des d'on contínuament, una dona anava cridant i des d'on posaven cançons tradicionals amb les que la gent es divertia i ballava.

El recinte estava aboslutament controlat per centenars d'efectius policials anti-disturbis. Com si es tractés d'un aeroport, totes les persones eren inspeccionades per evitar que algú hi entrés amb una arma. L'espectacle era del tot colorit. Els colors del Kurdistan eren per tot arreu i les dones anaven vestides amb els vestits tradicionals que es caracteritzen per ser de molts colors. Els vels deixaven lloc als foulards que recobrien el cap de les dones, moltes de les quals anaven fins i tot carregant a coll els seus fills. Entre mig de tota la gentada hi havia l'home que et venia simits, una mena de pà de sèmola en forma d'aro. Alguns joves es tapaven la cara i el cap i només se'ls hi veien els ulls. Mentre caminaven feien volar banderes amb la imatge d'Abdullah Ocalan, líder dirigent del PKK que roman a la presó amb cadena perpètua. En principi havia de ser executat, però el Tribunal Europeu dels Drets Humans va forçar el govern turc a commutar la pena de mort, condició sine qua non per a una possible entrada de Turquía a l'Unió Europea.

No vam fer més cosa que ballar agafats de les mans formant un cercle i xerrar entre nosaltres. Quan preguntava a la gent d'on era, tots em responien del Kurdistan i reien nerviosament, perquè sabien que una resposta així a qualsevol turc hauria estat una provocació, simplement perquè aquesta paraula no es diu; no existeix. La gent parla "d'aquesta zona innombrable" resferint-se a doğu (l'est). La gent li té por a l'est i allà diuen que totes les barbaritats són possibles. La situació de la dona és precària. Moltes resten sempre a casa, destinades a formar una família i a cuidar dels nens. Els matrimonis són sovint pactats entre les famílies i la dona evidentment no hi té res a dir. Algunes famílies casen les seves filles quan són massa joves, cosa que impedeix el seu desenvolupament físic quan comencen a tenir nens. Els casos d'ajustament de comptes i assassinats per qüestions d'honor són freqüents. La sanitat simplement no existeix en moltes àrees isolades del país i les escoles sovint estan a tants kilòmetres de distància que els nens no hi poden anar. A més s'hi ha d'afegir el problema que molts no parlen més que la llengua de l'est: el Kurd.

Tot aquest conjunt de fets queda resumit en turc quan parles de l'Est. "Allà-diu la meva professora de turc-tot és possible". Quan dius de fer un viatge per l'Est, la gent et mira amb cara de mico. "Però que hi vols anar a fer a l'est?". "És perillós; la gent viu en condicions miserables; és brut...". A Turquia hi ha una diferència espectacular entre les costes de la península d'Anatòlia i l'interior del país. Allà, a l'Est, ningú hi vol anar. Us recomano una pel·lícula de producció noruega "Günesi Gördum" (He vist el sol). No sé si arribarà a Espanya però la realitat de la vida a l'est queda molt ben reflectida en aquest film. El que més em va impactar és que la història que s'hi explica és el dia a dia per a moltes famílies que viuen a l'Est. Per a tots aquells que no troben el seu lloc en la societat de l'est, l'única opció que els queda és emigrar a les grans ciutats, on hi ha oportunitats per a tothom. Istanbul és la terra dels somnis. Molts veuen el mar per primera vegada aqui. Arriben amuntegats en una furgoneta i al final la ciutat els acaba canviant per fora i per dins. Aqui a Istanbul, tothom ho sap, no hi ha res que no sigui possible.

"Meydanalarinla, parklarinla, köprülerinle...bekle beni Istanbul!"

"Amb les teves places, amb els teus parcs, amb els teus ponts...espera'm Istanbul!"

II.Viatge al cor d'Orient Mitjà: Líban

2009-03-02T11:01:00.000-08:00

Són molts els països que consacren els motius de les seves banderes a escuts i armes de temps imperials, a animals ferotges o astres celests. Tanmateix són pocs els qui concedeixen un lloc prominent a quelcom tan senzill i natural com un arbre. Aquest és el cas de la bandera del Líban que exhibeix gloriosa el Cedre, un arbre que ja des de temps antics els fenicis en van saber treure profit. Aquest arbre que necessita una bona pila d'anys per créixer uns pocs centímetres, produeix una de les fustes de més qualitat del món. Els egipcis la compraven per tal de construir els sarcòfags dels emperadors i la fusta de cedre viatjava des de les costes de Fenícia fins a la Vall dels Reis. Avui en dia el Cedre és l'arbre que dóna la benvinguda als forasters que s'acosten a les fronteres de l'antiga Fenícia i malhauradament les autoritats han hagut de crear espais naturals per protegir aquesta espècie que es veu amenaçada per l'agressivitat de la construcció de les poblacions que habiten el Líban.

Hi ha pocs llocs en el món, d'altra banda, on sigui possible anar en taxi de la capital d'un país a la d'un altre. Però com nens capritxosos que s'avorrien quedant-se una nit més a Damasc, els tres alemanys i jo vam decidir creuar la frontera per passar la nit a Beirut. El regateix del taxi va ser tortuós i ens va portar trenta minuts de rellotge. Al final vam aconseguir un preu que ens va convèncer per agafar el taxi, ja que dividit entre els quatre sortia a 6 euros per persona. Així va ser com en plena nit vam abandonar la polsegosa ciutat de Damasc i ens vam dirigir cap a la serralada que separa Síria i Líban. És precisament aquesta cadena muntanyosa la que acumula tota la humitat del Mediterrani en el vessant libanès i permet l'existència d'uns paisatges espectaculars.

El primer que em va cridar l'atenció del Líban va ser la constant convivència entre cristians i musulmans i com les dues religions contínuament actuen l'una al costat de l'altra. Si a Istanbul la comunitat cristiana ja es fa evident quan de fet només representa un 2% de la població total de Turquia, al Líban la comunitat cristiana s'eleva a un 40% de la població. En altres temps els libanesos s'enorgullien del 50:50, tant nomnre de musulmans com de cristians, però l'èxode libanès i la baixa natalitat de la comunitat cristiana ha desequilibrat la balança. Com a Damasc, però en més nombre, eren nombrosos els petits altars enmig del carrer on hi cremaven espelmes. Restaurants on servien porc. Esglésies al costat de mesquites, una al costat de l'altra.

Beirut em va semblar una ciutat immensa, plena de cotxes i en constant reedificació. Alguns libanesos es lamentaven del que la municipalitat havia fet amb la ciutat. "Ja no és el que era" o bé "Han construit una ciutat que no té res a veure amb el que era", ens comentaven. El fet és que efectivament, eren molts els hotels luxosos que estaven en procés de construcció al costat de la lína de mar o edificis que es convertirien en oficines o en apartaments de la gent més rica del país. Perquè a Beirut es veu que hi ha pela. I la pela porta luxe en el sentit sencer de la paraula: cotxes, joies, restaurants cars, hotels de 5 estrelles i més...Tot preparat perquè la gent rica dels països del golf passin unes vacances agradables a la vora del mar.

El Líban és bonic gràcies al mar. Beirut no seria res sense el mar, sense el seu passeig marítim on el sol es pon a l'horitzó. La platja, però, feta un fàstig, deixada. Però allà va tothom a mullar-se els peus, a xerrar, a passejar. De cop te n'adones que al costat de la gent més rica del planeta, n'hi ha que viuen amuntegats en camps de refugiats que avui en dia s'han convertit en un barri més de la ciutat i han passat a formar part del mapa municipal. Nombrosos palestins viuen en aquesta ciutat de luxe i contrast que es caracteritza també per ser una de les més militaritzades que mai hagi vist en la meva vida. Els militars són a cada cantonada per controlar que no hi hagi res que se'ls escapi del control de les seves mans. En una ocasió em vaig perdre per un carreró i un militar que parlava francès (segona llengua oficial del país) em va ajudar a trobar el camí. El millor és que cada militar que m'anava trobant ja sabia que jo era estranger i que buscava l'hotel. Tots connectats amb els walkie-talkie. Per la carretera, en els viatges per dintre el país, els controls eren constants i l'exèrcit aturava els cotxes per examinar qui s'anava movent d'una banda a una altra.

Vaig tenir l'ocasió també de visitar la vall de Beekaa, allà on les banderes de hezbollah onejaven al costat de les del cedre. Però en aquesta mateixa vall hi havia un impressionant temple romà, d'una grandesa que no havia vist mai. Em va sorprendre com, a tants kilòmetres de l'antiga capital de Roma, aquella gent havia pogut construir un centre religiós de culte pagà tan gran com aquell. Encara avui es conserven els sostres de tones i tones de mosaics i relleus treballats sobre la pedra i capitells corintis que decoren columnes mil·lenàries. Impressionant.

Però sens dubte, i amb això acabaré aquesta petita crònica del viatge al Líban, el toc de gràcia del viatge va ser la visita a ciutat que va veure néixer l'alfabet: Byblos. Aquesta petita ciutat costanera em va deixar esbalaït. Com qualsevol altre poble del mediterrani amb barques de pescador fetes de fusta i xarxes eparcides per terra, aquesta ciutat conserva encara les runes del que va ser en el seu dia la ciutat estat de Byblos, una petita potència marítima que va desenvolupar la primera forma d'alfabet com a necessitat de facilitar els intercanvis comercials. Els grecs els hi van copiar la idea i des de llavors el seu alfabet ha anat evolucionant fins al nostre.

Mar i muntanya; natura, cotxes i pol·lució; cristians i musulmans; militars i terrorisme; refugiats i turistes adinerats. Que les paradoxes d'aquest país no us tirin endrere. Sens dubte val la pena que visiteu aquesta terra de contrastos i contradiccions. El Líban us espera. Ahlan Wasahlan!

I.Viatge al cor d'Orient Mitjà: Síria

2009-02-15T01:27:00.000-08:00

Se'm fa impossible descriure en unes poques paraules el que Síria i el Líban ofereixen al viatger occidental quan trepitja les seves terres. Podria parlar de les fortes olors que desprenen els seus basars carregats de verdures i fruites enfarinades per la terra del camp; budells, peces de carn escorxades que pengen del sostre i caps de be que dibuixen somriures grotescos; ciutats atapeïdes de cotxes que s'empenyen els uns els altres; brutícia, pols i pol·lució que posen a prova els al·lèrgics i asmàtics. Pols del desert, terra vermella. Ciutats oblidades, runes de pedra arreu escampades. Ciutats que viuen del turisme i atabalen el viatger amb comissions, preus excessius i petites estafes. Però també llogarets que no depenen dels dòlars occidentals amb gents que t'acullen amb un Ahlan Wasahlan a mode de continua benvinguda. Te, cafè turc que els otomans van exportar fins a les províncies de l'imperi, hummus i shawarma. Curiositat, curiositat i molta curiositat dels autòctons que no acaben d'entendre què fa un europeu visitant un país de sorra i runa del que un dia van ser glorioses ciutats de civilitzacions oblidades.

Síria

Istanbul-Konya-Adana-Iskenderun-Alep

Acabat el període d’exàmens a Galatasaray tothom estava de consolat en consolat per aconseguir els visats de turista de països com Síria, Líban o Jordània. Els turcs, que tenen la mirada fixada en Europa i occident, no podien entendre que anàvem a fer als països àrabs. Per a molts d'ells àrab és sinònim de brutícia i retràs i els pocs que s'interessen en la cultura i llengua acostuma a ser perquè se senten cridats a l'aprofundiment de la religió islàmica. Només cal analitzar el llenguatge turc per adonar-se del significat d'aquest mot. Un dia que a la Cantina de la universitat vaig agafar un pastisset amb els dits i me'l vaig menjar, les cuineres es van riure de mi tot dient "Arab gibi" (com un àrab) i van marxar mortes de riure repetint aquesta frase.

Així doncs tota la comunitat Erasmus va començar un èxode cap als països d'Orient Mitjà. Molt més sorpresos es van quedar els turcs quan es van assabentar que preteníem anar amb tren fins a Àlep, ja que no existeix una connexió directa. Tanmateix, la parada que va fer el tren a Konya ens va deixar temps per visitar la més important de les mesquites per als mevlevís o dervixos, que probablement coneixereu per les seves oracions que tot girant, connecten terra i univers a través de la dansa. El viatge va continuar fins a Adana i des d'allà a la frontera de siríaca.

Der Ez Zor-Mari-Dora Europhos

Només arribats a Àlep vam agafar un altre autobús que ens va portar fins a l'est de Síria a una ciutat anomenada Der Ez Zor, o així és com més o menys sonava. Des d'allà vam començar la nostra aventura a la recerca del riu Eufrat i les ciutats mortes de Dora Europhos i Mari, a pocs kilòmetres de la frontera amb Irak. Va ser apassionant agafar una mini caravana, apilonar-se amb la resta de siríacs i fer 15o kilòmetres per 2 dòlars. Des de la furgoneta veiem molta gent que anava d'un poblat a un altre, molts d'ells portant el conegut mocador vermell i blanc cobrint-los el cap. Totes les dones anaven cobertes amb llargues túniques negres o bé fulards que els cobrien els cabells. La terra vermella. Els poblats polsegosos. El cel d'un blau intens i la carretera que es dirigia cap a una terra que em parlava de guerra, dolor i patiment. De cop i volta el xofer atura la furgoneta enmig d'un desert de pedra. Silenci. Sorra. Vent. Travessant aquella planícia desèrtica se suposava que arribaríem a l'antiga Mesopotàmia. Però cap de nosaltres va gosar baixar de la furgoneta enmig del no res i vam restar en silenci dins la furgoneta esperant arribar a la següent ciutat mesopotàmica. Així va ser com vam arribar a Mari, a la segona ciutat oblidada de la qual només quedaven quatre parets de fang del que havia estat el gran palau d'algun rei babiloni. Potser la visita a aquells quatre murs va decebre a la resta del grup, però per a mi va valer la pena només pel fet d'imaginar que aquells "rocs" tenien més de 5000 anys d'antiguitat i que per aquelles terres, temps enllà, havia florit una de les primeres civilitzacions de la humanitat. Alhora, es feia estrany pensar que a poc més de 20 kilòmetres hi havia tropes americanes rondant. De cop i volta em vaig sentir estrany dient que era espanyol. Encara recordo el dia de la manifestació multitudinària del "No a la Guerra" que va bloquejar el centre de Barcelona i que el govern va ignorar sense més. Parlaven del que en aquell moment contemplava a l'horitzó.

Poc després vam aconseguir que una altra furgoneta ens portés a la ciutat mesopotàmica que quedava enmig del desert: Dora Europhos. Construïda a la vora de l'Eufrat va mantenir una gran activitat durant llargs segles fins que amb el temps va quedar oblidada. En el Creixent Fèrtil les primeres civilitzacions es van desenvolupar gràcies a l'abundant aigua que oferien tant l'Eufrat com el Tigris. A més de facilitar l'agricultura i la ramaderia la possibilitat de navegar-hi va impulsar les primeres rutes comercials que van esdevenir més i més complexes amb el pas dels anys. Per descomptat, les terres de Síria van ser testimoni de l'evolució de la humanitat i les seves diferents civilitzacions, la qual cosa ens porta a la nostra següent etapa del viatge quan, segles més tard, aquest primer comerç va evolucionar en grans caravanes de camells i homes del desert que transportaven les teles més precioses d'orient cap a occident.

Palmyra

Palmyra va néixer gràcies a l'oasi que proporcionava aigua a les caravanes que travessaven durant dies els àrids deserts de Síria. Com a enclau vital per a les rutes comercials, ràpidament va néixer una ciutat que vivia dels beneficis que proporcionava tenir el monopoli de l'aigua en el punt intermig dels intercanvis entre orient i occident. Els romans la van convertir en una gran ciutat bastint-la amb temples i edificis dels quals avui en dia no queden més que unes quantes columnes i un munt de runa que els habitants de Palmyra no han pogut aprofitar. Aquestes pedres mil·lenàries actuen com a pol d'atracció de turistes, viatges organitzats de japonesos somrients i conseqüentment, de petits estafadors que xuclen el que poden d'aquests petits dòlars amb bracets i potes. A Palmyra pots trobar el típic menjar beduí que resulta ser un simple arròs amb pollastre, un camell que solia transportar seda abans de jubilar-se o una miserable bossa de cacauets a un preu desorbitat. Aquest turisme aferrissat destrossa el carisma del país però ja se sap que allà on la gent viu del turisme, hom no pot escapar de tripijocs i comissions que es cobren d'amagat. D'altra banda, l'oasi que anys enllà banyava la vora de la ciutat romana, avui en dia queda a més de 40 kilòmetres de les runes i ha estat considerablement reduït. En el lloc on fa temps els camells paraven a recuperar forces ara hi ha petites cases amb palmeres que recorden el perquè del nom de la ciutat. Tot això ho vam saber després d'haver contractat el tour en camell perquè evidentment, una visita a l'oasi ven molt més que un passeig a la vora de quatre palmeres resseques, que va ser el que en realitat ens vam trobar.

Damasc

A pocs dies de distància de Palmyra, les caravanes arribaven a la gran metròpoli de Damasc, una ciutat que ostenta el privilegi de ser un dels pocs nuclis urbans que ha estat des de segles ininterrompudament habitat. Damasc ens parla de romans, d'àrabs, de jueus, cristians i musulmans. El casc antic de Damasc respira història a cada racó. Probablement és una ciutat que ens és coneguda pels episodis biblícs que s'hi esdevenen. Segons s'explica en els Fets dels Apòstols, Sant Pau, un legionari romà que perseguia cristians, prop de les afores de Damasc va quedar encegat per una veu que el cridava i va caure del cavall. "Saule, Saule, per què em persegueixes?", va preguntar aquella veu misteriosa. Sant Pau es va quedar tres dies sense poder veure-hi fins que Ananies va batejar Saule i tot imposant-li les mans, va fer recuperar-li la visió. Testimonis de la fe cristiana estan per tot arreu i em va sobtar veure com, enmig del carrer, en un país de minoria cristiana, hi ha petits altars amb espelmes que cremen i petites estàtues de la Verge o diferents Sants, que són venerats pel gran nombre de cristians que habiten a Damasc. També hi ha un testimoni de la presència jueva a la ciutat però avui en dia, la situació per a aquesta comunitat és molt tensa i els pocs que encara resten, viuen la seva fe amb una gran discreció. La política d'Israel, així mateix, perjudica aquestes petites comunitats que són identificades amb la barbàrie de la guerra. Així mateix, vam trobar molts refugiats palestins que vivien a l'exili, com el dia que vam anar al Hammam de Damasc i vam trobar un grup de joves de la nostra edat que estudiaven a Amman i que havien vingut a passar uns dies de vacances a Damasc. En conclusió, tant el govern de Síria com el del Líban no reconeixen l'estat d'Israel i les fronteres estan tancades. Aquesta paraula és un tabú i només pronunciar-la pot voler dir un posicionament ideològic i polític. Les banderes palestines onejaven pels carrers, com si amb això la realitat de l'altra banda de la frontera quedés obviada.

Per a la comunitat musulmana Damasc també té el seu focus d'atenció i és que és aquí on he vist una de les mesquites més maques de totes les que fins ara he visitat: la mesquita dels Omeies, centre turístic d'aquesta comunitat. Va ser tota una aventura entrar-hi, ja que si no s'és musulmà s'ha de comprar un tiquet d'entrada, cosa que trobo completament estúpida, però almenys l'entrada als no-musulmans no està prohibida, com és el cas de la mesquita de la Roca a Jerusalem. Així que no em vaig estar de fer veure que era un musulmà més, traient-me les botes amb decisió i anant directe al pati interior, sense vacil·lar. Quan a Àlep vaig voler fer el mateix em va ser impossible, ja que vaig quedar delatat per la meva amiga canadenca que anava vestida a l'occidental.

La mesquita dels Omeies va ser construïda sobre el que havia estat una església, que a la vegada havia estat un temple pagà. A l'interior la gent venerava un sarcòfag, que va resultar ser el cap de Sant Joan Baptista, que per als musulmans també és un profeta, cosa que em fa convèncer cada cop més que al capdavall uns i altres creiem en el mateix.

A diferència d'Istanbul, a Damasc la classe occidentalitzada és molt més reduïda i això és fa palès en el dia a dia de la vida de la ciutat. Les noies que no porten vel es poden comptar amb els dits de la mà, fins i tot entre les més joves i els homes vesteixen amb xil·labes i mocadors que els protegeixen el cap. D'altra banda, escassegen pubs i discoteques, si bé abunden cafès i teteries per fumar narguile o xerrar relaxadament amb els amics.

Bosra

Bosra és una ciutat que queda al sud de Damasc, prop de la frontera amb Jordània. L’esplendor el va conèixer durant l'imperi romà quan es va convertir en un punt clau per a les rutes comercials entre les províncies del nord i del sud. Posteriorment es convertiria en una etapa més de les peregrinacions a Medina i La Meca. El tresor més ben conservat de Bosra és el gran teatre romà que posteriorment es va convertir en fortalesa i ciutadella militar. Caminar entre les grades d'aquell teatre mil·lenari feia una forta impressió. Vaig poder comprovar en persona el que havia estudiat en els llibres d'arquitectura grega i romana i és que l'acústica del teatre és excel·lent, per molt allunyat que l'espectador estigui de l'escenari. En acabat, vam recórrer les runes d'una ciutat oblidada que entre les seves pedres ennegrides acollia uns pocs habitants que vivien en una mena de ciutat fantasma. La visita va ser curta ja que aquell vespre havíem de creuar la frontera en direcció a Fenícia, la civilització perduda que va desenvolupar les primeres formes d'alfabet modern.

Islam, submissió

2009-01-11T06:25:00.000-08:00

La societat islàmica practicant viu la seva fe d'amagat. A la Universitat de Galatasaray, anar els divendres a la mesquita i defensar els preceptes de la llei islàmica està mal vist i es considera com quelcom retrògrad i passat de moda. La universitat va ser fundada per una elit laica i l'educació té sempre la mirada posada en occident, sobretot en el sistema francès. Des que vaig arribar m'he estat interessant per l'islam, preguntant a la gent sobre les seves creences i els seus ritus. Però sovint, quan comentava que havia anat a una mesquita o fins i tot quan deia una expressió religiosa en turc, alguna gent reia i s'estranyaven que em pogués interessar la religió islàmica.

Un dia en el tramvia que duu cap a la universitat em vaig fixar en una noia que duia vel. Anava acompanyada d'un noi i, agafats de la mà, anaven parlant en veu baixa. Vaig pensar que encara no havia conegut cap noia que portés vel i, sense res més a fer, em vaig dedicar a observar aquella parella. Dies després, vaig trobar-me de casualitat aquell noi per la universitat, però no va ser fins divendres passat que ens vam conèixer, precisament perquè estava estudiant espanyol a la biblioteca i li demanava ajuda a l'altra noia catalana que fa l'Erasmus amb mi a Galatasaray. Els dos ens vam avenir força bé i vam quedar que dissabte pel matí aniriem a Eyüp, un barri islàmic de la ciutat on hi ha el mausoleu d'un personatge molt important per a l'islam.

El primer indici de que estant amb aquest noi alguna cosa canviava va ser quan, parlant per telèfon, vam acordar trobar-nos a un punt de la ciutat. Com que haviem quedat de bon matí va insistir en el fet que no m'adormís, i jo per tranquilitzar-lo li vaig dir Söz veriyorum, és a dir, et dono la meva paraula. "Això és molt important per a un musulmà", em va dir. Jo, convençut que a aquella hora ens trobariem, vaig repetir l'expressió.

El dissabte va començar amb un tímid sol que va il·luminar la cara de tots els istanbul·liotes. Feia dies que no parava de ploure i aquella llum de bon matí amb el fred intens que despertava tots els sentits, no feia més que aportar-me un gran benestar. De cop, em va agafar el braç i el va enllaçar amb el seu i plegats vam seguir caminant en direcció al mausoleu. No se'm deixava de fer estrany caminar d'aquella manera, especialment amb algú que havia conegut el dia anterior. Tanmateix, no era difícil reconèixer que en aquell barri on poques noies anaven amb el cap descobert, era la cosa més normal del món.

"M'agradaria conèixer l'Islam", li vaig dir a en Mehmet. I aquesta pregunta va esvair les pors que el frenaven a la universitat per parlar dels temes religiosos. Automàticament i amb una gran devoció, poc a poc em va anar explicant perquè l'islam era el camí correcte que l'home havia d'escollir per salvar-se. Vam entrar a la mesquita i asseguts en les molsoses catifes que desprenien una lleugera escalfor, vam començar a llegir l'Alcorà. Quan vaig demanar-li per la seva part preferida del Llibre va riure i em va fer escoltar unes pregàries que tenia en el mòvil. "Això que t'ensenyo no li diguis a ningú", em va xiuxiuejar amb un lleuger somriure, com aquell nen que comet una imprudència, però el desig és superior al risc. La música era en àrab i em va transportar a terres arenoses, llunyanes. Un rampell de por, de desconfiança em va venir fugaçment, i em va recordar a la música que havia escoltat en algun reportatge de fonamentalisme islàmic. Una associació sense sentit podreu pensar, però que segur que a més d'un li hagués passat el mateix, com una por al que ens han explicat i no coneixem, una por a allò més extremista i radical.

La conversa de la mesquita es va allargar tot el dia i els escenaris van anar canviant: al costat d'una font, en una plaça, entre les tombes del cementiri...A la plaça va ser bonic. Hi havia molts coloms que volaven bojos amunt i avall, esverats per uns pocs troços de pà que algú llençava a l'aire. Nosaltres vam decidir que compariem un Simit, un tros de pà amb cereals i fariem com els coloms que voletejaven. Quan en Mehmet em va veure menjant amb la mà esquerra va riure i em va dir que la Sunnet (tradició) deia que calia sempre menjar amb la mà dreta, ja que l'esquerra s'havia de reservar per a la neteja personal. "No els hi diguis als de Galatasaray, però. Et prendrien per un islamista", em va dir en Mehmet amb un lleuger somriure de nerviosisme. Jo em vaig mirar el Simit i la mà esquerra. "Tant me fa", vaig pensar. I arronsant les espatlles vaig canviar de mà. "La Sunnet és la tradició que ens diu el que va fer el profeta en vida", em va aclarir. "Tu saps que la Sunnet ens recomana orinar asseguts i no pas de peu? Anys després, la medicina ha descobert que fer-ho de peu pot causar problemes de pròstata. I com ho sabia el Profeta? Com ho sabia? Miracle! Miracle!", va afirmar amb petits crits de joia.

En el cementiri vam conèixer un home que anava a fer pregària a un amic difunt. Un europeu per aquells indrets li va cridar l'atenció, i poc us imaginau l'alegria que va tenir aquell senyor quan en Mehmet li va dir que jo li havia demanat que m'expliqués sobre l'Islam. "Quin bon treball que fas, quin bon treball que fas!", va exclamar aquell senyor tot donant-li copets a la galta. Em va voler regalar una col·lecció de dotze llibres en turc que parlaven de diferents temes de l'Islam. Feina em va costar fer-li entendre que mai seria capaç d'entendre el que hi havia escrit, però cada cop que li deia es convencia que em serviria per practicar. L'extraordinari pes d'aquells dotze llibres em va acabar per convèncer que era absolutament necessari fer-li entendre que no me'ls podia emportar. Em va acomiadar acariciant-me el cap i no va poder estar-se de donar-me un llibre de la col·lecció, encara que només fos un...

La conversa més interessant la vaig tenir amb en Mehmet al costat de la tomba d'algun musulmà que a hores d'ara ja sabria quin era el camí de la salvació. Sempre he pensat que els qui han passat per aquesta vida ens deuen veure com petits éssers que no deixem de capficar-nos en minúcies, com si perdessim el temps en batalles que no duen enlloc.

-Només existeix la salvació per aquells que creuen en el Profeta -em va dir en Mehmet.

-Però i les bones persones? També hi ha bones persones cristianes que se salvaran -vaig respondre.

-Ser bona persona és important, però encara ho és més reconèixer el darrer profeta. Els cristians creuen que els musulmans no anirem al paradís, però no tenen arguments. Jo sí els tinc, perquè nosaltres reconeixem els profetes del judaisme i també a Jesús. La fe cristiana és incompleta.

-Però jo no puc creure que gent tan bona no es pugui salvar només perquè no reconèixen a Mahoma...I què me'n dius de tota la gent que mai ha tingut l'oportunitat de sentir a parlar-ne? A Espanya hi ha molta gent que mai ningú els en va parlar. Ells també es perdran? No pot ser que Déu sigui tan injust...

En Mehmet va arronsar les espatlles.

-A Istanbul hi ha molta gent que n'ha sentit a parlar i tot i així escullen el camí incorrecte. Per a ells és encara molt pitjor.

Després d'aquesta conversa vaig restar molt pensatiu. El meu nou amic pensava que un cop s'acabés aquesta vida mai més ens troabariem, perquè un cristià no tenia lloc en el paradís. Però jo no podia deixar de pensar en tanta gent bona que he conegut. No pot ser que no poguem estar en el mateix paradís. De cop, vaig veure en Mehmet com algú irracional, obstinat, cec, i el vaig veure de cop amb uns nous quan em va fer la darrera declaració. "Jo no tinc por de res. Pot passar-me qualsevol cosa. Jo sé del cert que vaig pel bon camí". No sabeu la força que li donaven aquelles paraules...

Quan ens vam acomiadar i tornant cap a casa vaig fer un treball de reflexió personal. Hi havia alguna cosa que impedia el diàleg entre els dos, com un punt en el que no ens posavem d'acord. I sempre que això passa és perquè algú no cedeix per alguna banda. En quin punt no cedia jo?

Hi ha moltes coses del cristianisme que les trobo qüestionables però hi ha un punt, que fins i tot està arrelat en la cultura occidental laica, en el que no podia cedir. Per als occidentals Déu és amor, i això us ho dirà algú que fins i tot no hi cregui, sota la forma que cal ser bona persona. Per què cal ser bona persona? No en totes les cultures i religions és així. No sempre ser bona persona és el més important. Aquesta equació Déu=Amor no és vàlida per a tothom. Per a en Mehmet Déu és justícia, és una regla de vida. L'Alcorà és un conjunt de lleis, un cànon de vida. La paraula Islam prové de submissió. Déu no és un amic. Déu no és un col·lega. Déu és submissió. Tot no és correcte. Tot no és relatiu. Per als cristians, amb l'excusa de que tot és amor, ens donem el luxe de fer el que a nosaltres ens sembla que és amor i tot ho relativitzem. La fidelitat, la família, el sacrifici, l'assiduitat a l'oració. Tot és relatiu sota l'excusa de l'amor. Potser sóc jo el fonamentalista pensant que el meu Déu és el veritable perquè és amor, i no sóc capaç de canviar d'idea. Qui m'assegura que la idea del meu Déu és la correcta? Veient la fe d'en Mehmet, que en serà de tots aquells que no creiem? Després de tot un dia parlant de Déu i de fe vaig acabar fet un mar de dubtes. Em pregunto el que pensen els qui, en el seu descans etern, escoltaven silenciosament la nostra conversa.

Aşura

2009-01-08T02:08:00.000-08:00

Quan parlem de la comunitat musulmana, sovint agrupem tots els creients en un mateix sac, sense parar atenció a les divergències internes de l'islam. A Turquia existeixen diferents tipus de musulmans. El grup majoritari el protagonitzen els sunnites, aquells que segueixen la sunna, és a dir, la tradició, transmesa de forma oral. En segon lloc hi ha els alevís que representen un 20% de la població i que actualment lluiten contra les polítiques d'assimilació sunnites que l'estat duu a terme. En tercer lloc i més minoritària, trobem la comunitat chiita, que d'altra banda, és majoritària en el país veí: Iran. Ahir, els chiites d'Istanbul commemoraven la mort de Hussein, en un acte religiós anomenat Aşura.

Els dos grups majoritaris de l'islam, sunnites i xiites, es van dividir bàsicament per motius de successió política després de la mort de Mahoma. Mentre un clan va reconèixer Alí com el legítim successor del califat, un altre va reconèixer un àrab membre de la tribu de Quraish, de la qual provenia Mahoma. Els seguidors d'Alí els coneixem com chiites; els qui no el van reconèixer com a successor s'anomenen sunnites.

Alí va ser assessinat per les lluites de poder i els seus seguidors van posar tota esperança en Hussein, nét de Mahoma. Hussein va morir a la batalla de Karbala, Irak, l'any 680. Els chiites recorden el genocidi de Hussein i la seva família el dia de l'Aşura amb processions de dol, commemoracions i pregària. Algunes comunitats recorden el martiri de Hussein amb instruments de tortura, flagel·lant-se el cos fins a acabar plens de sang. A Turquia, tanmateix, aquest tipus de processió no es practica i simplement es donen cops al pit mentre repeteixen unes frases a l'uníson.

Per als musulmans sunnites el dia de l'Aşura, en canvi, és un dia de dejuni. Enlloc de commemorar el martiri de Hussein, recorden el moment en que el poble d'Israel va ser salvat de l'opressió egípcia, en el moment en que Moisès va obrir les aigües del Mar Roig. El Profeta solia dejunar i és per això que els sunnites, seguidors de la tradició, compleixen amb aquest precepte.

La celebració a la que jo vaig anar estava en un barri perifèric de la ciutat. Una amiga libanesa sunnita interessada en la celebració de l'Aşura em va informar del lloc exacte i vam anar-hi plegats. En un descampat ple de fang hi havia una tarima i allà feien la representació teatral dels esdeveniments històrics. El descampat estava dividit amb tanques que separava homes i dones. Així doncs, ens vam haver de separar i com sempre, vaig trobar algú que em va ajudar en tot el que vaig necessitar, aquest cop un noi azerbaijanès que s'encarregava de l'organització. De tant en tant m'anava aclarint el que els actors anaven dient i no em va deixar fins que va saber que estava ben encaminat de nou cap a casa.

Em va impactar com els actors anaven vestits: els homes amb sabres, turbants i capes de colors, i les dones totes tapades de negre. Només els hi veia les mans i de lluny semblaven llençols de dol negre que es movien pel vent. Com que no se'ls hi veia més que les mans havien de fer grans gestos i moviments circulars amb els braços per interpretar les emocions. Deuria ser un grup de vint dones que constantment es posaven les mans al cap, i totes juntes em van semblar com fantasmes que es moguessin grotescament.

Entre el públic eren molts els qui ploraven i sentien de cor tot allò que els actors anaven narrant. Just davant meu un home no podia estar-se de peu de l'emoció i va haver d'acuclillar-se. Mentre mirava al meu voltant no deixava de veure gent que sentia de tot cor allò que estaven relatant. Si haguessin parlat en català i el públic no estigués dividit entre homes i dones hagués pensat que era una representació de la passió, com aquelles que de petit anava a veure a Esparreguera.

Les dues cares d'una moneda

2009-01-02T13:08:00.000-08:00

Ara farà un mes em preparava amb emoció pel meu primer viatge per Anatòlia. Si algun cop viatgeu per Turquia no us tireu enrere i proveu l'experiència d'agafar un tren. Aquest és un transport molt econòmic i pots cobrir grans distàncies per un preu molt reduït. Per 800 kilòmetres vaig pagar 12 lliures turques, és a dir, 6 euros. Però no imagineu grans comoditats perquè si aconseguiu defensar el número que heu reservat d'algun savi que intentarà treure-us el lloc, ja us podeu donar per satisfets. Així mateix, el que ho té de barat ho té de lent i el viatge fins a Kayseri va durar 20 hores. Tanmateix, el temps passa d'una manera agradable. El paisatge que poc a poc es va projectant rere la finestra és meravellós. Estepes, muntanyes, pluja, neu. Petits pobles oblidats, industries fumejants, grans metròpolis...I tot acompanyat de la curiositat insaciable d'aquells turcs amb menys possibilitats, que no els queda més remei que agafar el mitjà de transport més econòmic.

En el meu compartiment vaig conèixer gent de tot tipus. Tot just arribar unes dones anatolianes ben grosses, amb vel, que no paraven de menjar pipes, cridar i tirar-se pets. Viatjant sense número van intentar ocupar el meu i fer-me creure que m'equivocava de compartiment. També vaig conèixer dues famílies. Els homes eren tots molt amables i no paraven de preguntar-me coses, els nens escoltaven el meu turc que contínuament els feia riure, i les dones, ambdues amb vel, amb prou feines em van mirar, ocupades amb els més petits. També vaig conèixer personatges estranys que ben bé no acabes de situar-los, però que t'entretenen amb els relats de les seves vides, que són tan diferents a les que has conegut fins llavors.

La festa del sacrifici em va impactar d'una manera especial. Cada any, la comunitat musulmana recorda el sacrifici que va fer Abraham, tot oferint a Déu un xai o un bou, depenent de la posició social de la família. Vaig voler veure amb els meus propis ulls com transcorria la cerimònia. El meu amic Fatih ens va portar a la zona on normalment es feia el mercat cada setmana: s'havia convertit en un escorxador. Els bens en una cantonada esperaven a ser venuts. Un regateig acalorat sentenciava la vida d'un xai desafortunat, que tremolava de por perquè sabia el que li esperava. En Fatih es lamentava que els animals estiguessin sense els ulls tapats i tan a prop de l'escorxador. L'olor de be és profunda i empudega tots els sentits. Els animals espantats, veuen els altres xais escorxats i oloren la sang dels seus companys. "La tradició diu que l'animal no ha de patir, però aquests homes han oblidat el sentit del sacrifici. Jo no vull seguir veient aquest espectacle dantesc", em va dir en Fatih.

Em va espantar com en deu minuts, un animalet que es movia podia convertir-se en un sac de carn. El sacrifici és ràpid i una sèrie d'homes estan esperant per escorxar els animals. El cap del be mirant a la meca, una frase de la que entenc la paraula Allah i el cap de l'animal se separa del cos, mentre les cames encara esbateguen en un intent de fugida ofegat. Cap crit. Cap so. Sembla com si l'animal acceptés resignat el seu destí i s'oferís sense queixar-se a la voluntat de Déu. Després enganxen una mànega d'aire a una cama i amb una manxa inflen el cos del xai per separar-ne la pell de la carn. Un cop la feina s'ha enllestit es reparteix la carn entre els més pobres, que reben una part substancial, i la família que ha comprat el xai, que comparteix la carn del sacrifici. 10 euros per matar-lo i 25 per preparar la carn. Per un bou, el preu es duplica.

Per primer cop en molt de temps em vaig sentir lluny de casa. En cap moment vaig deixar de sentir-me acollit per aquella gent que constantment et brindava la seva amistat, però mai deixava de ser algú diferent en una atmosfera que m'era desconeguda i estranya. Vaig trobar incòmode la tradició de les visites de cortesia. Aquestes són tan importants que a la llar hi ha una habitació exclusivament dedicada a aquest esdeveniment social. Aquesta tradició es pot trobar encara avui dia a Espanya. Tanmateix, les acurades formes de comportament que cal guardar, el to diplomàtic de la conversa, on tot és maco i res és lleig, i la falta de naturalitat em van produir un sentiment contradictori, més quan tot allò que faltés a aquesta formalitat era ayip (immoral), paraula que vaig aprendre a base d'escoltar-la successives vegades.

Kayseri és coneguda per ser una ciutat conservadora i la gent ho feia notar. Molts seguien estrictament la sunnet (tradicció), que fa referència a tot allò que va fer el Profeta en vida. Recomanacions com ara beure aigua al final dels àpats i no mentre s'està menjant, o beure assegut i no dempeus. Però el més còmic va ser trobar el mateix branquilló que el Profeta utilitzava per rentar-se les dents, empaquetat i recomanat per la salut dental.

La convicció que els no musulmans estan condemnats a les flames de l'infern es feia present cada dia quan després de presentar-me i dir el meu nom i país em preguntaven per la religió. Müslüman olur insallah (tan de bo sigui musulmà), una frase que ens perseguia dia i nit, més quan el meu company de pis amb el que vaig fer aquest viatge es diu Christian. Un dia, en un poblet perdut a les afores de Kayseri, vam trobar un home que de nou, ens va intentar fer entendre que la seva era la religió de la salvació, i que si no ens convertíem ens cremaríem a l'infern. El meu turc elemental no em va permetre entendre el que aquell home intentava dir-me. De cop i volta, va treure un encenedor i el va encendre davant del meu, en un intent desesperat per fer-se entendre. En la seva mirada no es veia maldat ni burla, ans al contrari. Un sentiment de bondat i angoixa pel que ens podria passar.

A tres mil kilòmetres de distància una nova terra, una nova cultura, una nova religió i una nova festa: Nadal. Només arribar a Barcelona em van enlluernar les llums de Nadal, els nens cantant nadales, el so continu de les campanes, els cotxes aturant-se als passos de zebra! Em vaig sentir molt desorientat per la quantitat de vegades que vaig sentir la paraula moro, un mot despectiu de la península ibèrica que denota la tradició d'una història on algú que no era cristià, apostòlic i catòlic era expulsat de les fronteres del país o cremat a les flames de la Inquisició. Em va sorprendre com algú, en el dinar de Nadal, va exclamar: "Déu vulgui no et facis musulmà". Vaig recordar de cop tots els homes de bé que m'havia trobat per Turquia i de nou, vaig veure en la cara d'aquesta persona un sentiment de bondat i convenciment absolut. Vaig marxar pensatiu. És que només existeix un camí possible per a la salvació?

2008-12-05T06:28:00.000-08:00

Avui comencen les vacances del Kurban (sacrifici) i marxo a Kayseri, just al costat de la Capadòcia, on el Bayram es viu intensament. A Istanbul hi ha llocs on pots anar a comprar el xai o la vaca. Tothom s'està preparant! Un xai correspon a una família, però hi ha algunes que compren una vaca, de la que en poden menjar set famílies. Avui a la uni era com el dia 23 de desembre, quan els nens acaben el cole per les festes de Nadal i tothom es felicita les festes. Tothom marxa al poble i Istanbul es queda buida!

Kurban Bayraminiz kutlu olsun!! Iyi tatiller!

(bones festes del sacrifici i bones vacances)

Istanbul not Constantinopla

2008-11-25T12:55:00.000-08:00

Avui he anat a la zona de Sultanahmet, allà on es troben els grans monuments de la ciutat coneguts arreu del món, com la Mesquita Blava o Hagia Sofia. Tenia la sensació de portar massa temps en el reduït espai de Taksim, Besiktas i Ortaköy, que en definitiva, no deixa de ser la bombolla europea de la ciutat. Tenia ganes a més, d'anar al Patriarcat ortodoxe que es troba a Fener, just al costat del Cuerno de Oro. Per anar-hi, m'he deixat perdre pels carrerons del barri de Fatih, un dels més conservadors de la ciutat. Edificat sobre turons, no pares d'anar amunt i avall, mentre tornes a sentir-te en la Turquia profunda. A 20 minuts de Taksim, veus passar gallines i t'atures a saludar els veïns que cuinen sardines a la brasa enmig del carrer. El GPS ens indica que hem sortit de les fronteres de l'europeització: la majoria de les dones van tapades. I no només amb vel, sino amb xadors negres que només deixen veure la reduïda franja dels ulls.

Mentre caminava per Fatih, dos nois turcs m'han preguntat per l'adreça d'un museu. Han rigut quan han vist que era estranger. "Nosaltres turcs preguntant a un estranger a la nostra propia ciutat!", han exclamat. Els he dit que ells no tindrien cap problema per preguntar a algú altre, ells que parlaven turc. Però no els hi ha acabat de fer el pes la idea de preguntar als veïns de Fatih. "Et preguntàvem a tu perquè eres l'únic que ens havia semblat que podria saber el que buscàvem" (segurament perquè vestia com un occidental). Ho he entès tot quan m'han dit que vivien a la zona europea i que era la primera vegada en la seva vida, atenció, que visitaven aquella part de la ciutat. Una zona en la que es troben llocs tan interessants com el Patriarcat. "Avui és el primer dia que l'hem visitat", han afegit amb una riallada. I han marxat com dos turistes, sense voler preguntar res al veïnat.

He arribat al Patriarcat en el moment de l'oració de la tarda i ha donat la casualitat que he entrat darrere del Patriarca de Constantinoble, que vindria a ser el Papa de l'Església d'Orient. Tots els qui estaven a dins de l'església li feien petons a la mà i al mateix temps que el Patriarca es passejava per l'església, anava fent petons als retaules i mosaics bizantins de les parets. Era la primera vegada que entrava a un temple ortodoxe. No hi havia ni estatues i les imatges sempre eren a l'estil bizantí, però en cap cas representacions que calquen la realitat. Els monjos anaven vestits completament de negre i amb barbes llargues i tots parlaven en grec. Ha estat com entrar en un altre món.

Hi havia un noi jove que estava fent treballs de restauració. Ha sortit després que preguntés si algú en aquella església parlava anglès. El noi no parava de barrejar l'anglès i el grec, cosa que feia bastant difícil entendre'l. L'única paraula que he entès ha estat Anthropos i he comprovat la gran utilitat del grec clàssic que vaig estar estudiant durant dos anys... Dins de l'església hi havia les relíquies d'uns sants molt importants que el Papa de Roma havia retornat a l'Església de Constantinoble. El noi ha remarcat amb especial èmfasi que aquestes reliquies havien estat robades pels italians. També hi havia una columna que se suposa que és on Crist va ser fuetejat. La meva mirada d'incredulitat ha parlat per si sola. "You don't believe it, do you?".

He trobat a faltar el meu estimat Hosgeldin, la fórmula de cortesia turca per donar la benvinguda. Quan entres a una mesquita sempre hi ha algú que et mira amb curiositat i està esperant a que diguis qualsevol ximpleria per tal de donar-te conversa i fer-se el teu amic. En el Patriarcat, si m'han mirat és perquè els seus ulls s'han topat de casualitat amb mi, i m'han deixat anar un fred i esquifit Merhaba (hola) en un to avorrit i desganat.

No és difícil percebre que el Patriarcat viu anclat en el passat. "Som els hereus de l'Imperi Bizantí", ha afirmat el jove restaurador. I quan ens hem acomiadat li he desitjat una bona estada a Istanbul. Sembla que no m'ha acabat d'entendre fins que ha puntualitzat el nom de la ciutat. "Constantinopolis...". Però la gran majoria dels turcs de la zona, per no parlar de la totalitat, viuen feliços sense saber que a la casa del costat, els veïns grecs se senten hereus de l'Imperi Bizantí. Molts no han entrat en la seva vida en el Patriarcat i tampoc semblen estar gaire més interessats en la comunitat grega. Només els dos restaurants que hi ha al costat tenen penjats en grec els menús del dia. Ja se sap que allà on hi ha pela, San Pere canta.

Per tornar cap a Taksim he anat a agafar el vaixell que navega pel Cuerno de Oro, però just en el moment que jo arribava el vaixell salpava. L'encarregat de la petita terminal portuaria m'ha dit que el següent no passava fins al cap d'una hora.

-Nerelisin? (d'on ets?)

-Ispanyaliyim (sóc d'Espanya)

-Allah Alahh! Yo estudiando español! ¡Mira, mira! ¡Mi libro español! ¡Yo quiero amigo para practicar! ¡Me gusta español!

I després de la visita de les restes d'un imperi oblidat m'he assegut a gust al costat de l'Abdullah, que no parava de parlar i parlar, content d'haver trobat algú que parlés espanyol. Curiosament m'he sentit de nou com a casa. De nou entre els turcs, aquella hora se m'ha passat volant.

2008-11-23T13:12:00.000-08:00

Ahir va fer tres mesos que vaig marxar de Barcelona. Me n'adono que cada cop la vida de Turquia em sembla més normal i cada cop costa més trobar el contrast que fa tant apassionant l'experiència del viatger. Avui però, l'hivern ha arribat a l'Anatòlia i el canvi d'estació m'ha fet pensar en aquelles coses que ara ja formen part del meu dia a dia.

Una d'elles és l'amable acollida que la cultura turca dóna al nouvingut. Aquesta voluntat de proximitat es plasma en la llengua, que és el vehicle de comunicació de tota societat. Quan arribeu a un lloc sempre sentireu Hosgeldin (benvingut) que espera la nostra resposta Hosbulduk (ben trobats). Amb aquestes dues paraules ja es crea un vincle de respecte i acollida que converteix l'ambient en un lloc càlid i agradable. Avui, entrant en una teteria d'aquelles on els homes del poble es reuneixen per fumar, ho he remarcat, i m'he preguntat quants cops nosaltres diem una paraula tan oblidada i amable com "benvingut".

La diferència també, entre la gran metròpoli i els poblets del voltant resulta sempre d'un gran contrast i el viatger no pot dir que coneix Turquia si no ha sortit dels nuclis més turístics com Istanbul, Izmir i la costa Egea o Ankara. Pensava jo en les diferències entre Barcelona i els poblets del voltant a Catalunya i la diferència no és tan exagerada ni de bon tros. El mateix passa a França, Alemanya o Suïssa. Podriem trobar una comparació si al costat d'una ciutat com Barcelona existís un poblet amb vaques i llenyetaires com els que podem trobar en els racons més rurals de Galicia, per exemple.

Així mateix, el tret que a Turquia denota modernitat, és el que les dones no portin el vel. Mentre que a Istanbul, en els barris més europeus costa trobar-ne, als poblets és difícil veure'n alguna sense. La dona és el símbol de la modernitat i s'ha convertit en la bandera de l'occidentalització. Tant kemalistes nacionalistes com conservadors mostren les seves inclinacions polítiques a través de la dona. L'espai públic, doncs, esdevé el camp de batalla tant d'uns com d'altres. I la societat continua dividida, perquè existeixen dues Turquies. Una moderna i occidental que mira sempre cap a Europa, i una altra que lluita per no doblegar-se per l'occidentalització de la societat. El cos de la dona és l'estendard de les dues societats, el semàfor que ens indica en quina zona ens movem. Però el pitjor de tot, és que ambdues societats viuen d'esquena l'una a l'altra. La dona occidental no li agrada moure's pels barris més conservadors: se sent observada i en definitiva incòmode. D'altra banda, no busqueu noies amb vel més enllà de les 8 de la tarda per la zona de festa de la ciutat, perquè si en trobeu una vol dir que aquella nit anava despistada. Dues societats clarament dividides on la dona és la fitxa del tauler de joc.

2008-11-16T13:59:00.001-08:00

Feia temps que no escrivia en el blog. Perdoneu el silenci d'aquestes últimes setmanes. Abans de marxar de Barcelona algú em va dir que anar a Turquia seria com creuar el Rubicón. Sense saber-ho havia fet diana! Les tropes del Cèsar també van haver de descansar després de creuar-lo! És per això que m'ha costat trobar el temps per escriure-hi. Cada dia faig coses noves, aprenc quelcom que abans no sabia i cada nit me'n vaig al llit pensant que encara queden moltes més coses per fer. Us faré quatre cèntims d'allò més divertit que he trobat a l'altra banda del Rubicón...

La setmana passada vaig anar a sopar a casa d'una amiga, i la seva àvia, després de conèixer-me, li va dir a la seva néta que, encara que fos cristià, era un fill de Déu. Curiós, perquè a Espanya podriem trobar la mateixa situació però a l'inversa! A l'altra banda del Rubicón tot canvia de color! O com quan vaig anar al museu de Chora, una de les esglésies bizantines on hi ha els frescos i mosaics més ben conservats de tota Turquia. Després de parlar amb els guardes de seguretat en turc, queixant-me que l'entrada del museu era molt cara per a un estudiant, em van animar a que la propera vegada entrés per la sortida per no pagar. Tan amics que ens vam fer que em van voler treure una foto al costat d'un mosaic maquíssim. No es podia fer fotos amb flash i mentre vaig estar al museu els guardes no paraven de dir als turistes que no fessin fotos amb flash. Però ells, quan em van fer la foto a mi, no s'hi van parar a pensar, i em van treure dues o tres amb allò prohibit que no paraven de repetir als turistes. Potser no sabien el perquè, i es limitaven a repetir el que el seu cap els havia dit. D'altra banda, l'església és un dels monuments més macos que mai he vist i hi havia l'imatge original d'una còpia que hi ha a Taizé. Avui en dia és un museu i ningú hi prega al davant, però la imatge em va portar molts records.

A l'altra banda, me n'adono que hi ha moltes coses que em fan por. Però és bon moment per combatre-les. La por no era fruit del desconeixement a allò desconegut? Entre moltes de les meves pors, està la de muntar un cavall. Quan era petit n'havia muntat, però mai ningú em va ensenyar la tècnica. Recordo que l'última vegada que en vaig muntar un em van deixar sol i el cavall va començar a córrer sense que jo el pogués controlar. Des de llavors no he gosat pujar-me a cap altre. A més de l'alèrgia que els hi tinc, és clar. Però què és això de tenir por als cavalls? Amb dos antistamínics, un ventolín i una voluntat de ferro ahir m'hi vaig pujar i m'ho vaig passar pipa. Com que aqui és baratet, aniré a l'hípica tot sovint. El meu profe era del Turkmenistan, que resulta que també es parla turc, i em va ensenyar molt bé.

Bé, això és tot fins ara. Recuperarem el to periodístic de les entrades. Avui he fet una excepció.

Kurdistan, la paraula prohibida

2008-10-22T09:49:00.000-07:00

A la Turquia de l'Est hi ha turcs que parlen kurd

Fixeu-vos en l'eufemisme de la frase, que amaga el que ningú gosa pronunciar. A Turquia, pronunciar la paraula Kurdistan, et pot portar problemes. Tal cosa no existeix, tal cosa va en contra de l'unitat de la pàtria turca. Els qui provenen d'allí són turcs que parlen kurd, però al capdavall, turcs. A Istanbul hi ha molts kurds que quan es presenten sempre remarquen que són kurds. Això tanmateix, posa frenètics els nacionalistes, com ells els anomenen. Els nacionalistes són aquells defensors de la unitat de la pàtria turca, hereus d'Atatürk, també anomenats kemalistes. Tenen fins i tot una salutació pròpia que quan vaig arribar pensava que era la manera turca de saludar. Quan veieu dos homes que es donen un cop a cada templa els reconeixereu. Jo, tan feliç, per semblar més turc anava saludant així pel carrer, ja que ho havia vist fer entre els meus professors de turc. Quan a la universitat em van veure fer això em van dir que no ho fes, que només ho feien "els nacionalistes".

He conegut multitud de kurds. Els primers que vaig conèixer van ser al curs de turc que vaig fer a la Universitat d'Istanbul. Provinents de famílies kurdes exiliades, havien après el kurd a casa, però no sabien parlar turc i estaven com jo, en un curs per estrangers. Un dia, prenent un tè amb la professora de turc i un noi alemany-kurd vam treure el tema. Ser estranger et dóna molts avantatges perquè sempre et pots fer el boig i preguntar innocentment coses que els turcs no gosen pronunciar. (Evidentment, cal vigilar a qui dirigeixes la pregunta, no ho hem d'oblidar!)

La cosa és que la professora de turc va dir que el PKK eren quatre bojos que no tenien raó de ser i que cometien actes terroristes perquè sí. Quan la professora va marxar, l'alemany-kurd em va manifestar el seu dolor pel comentari de la professora. Segons ell, molts turcs simplement tanquen els ulls a la problemàtica existent i no deixen lloc al diàleg. Simplement, no hi ha tal problema i enlloc es pot plantejar una reivindicació per a les aspiracions d'autonomia de la regió. Els mitjans només donen la versió oficial, els periodistes no poden abordar el tema des d'un altre angle que no sigui el nacionalista. No hi ha lloc per al diàleg, perquè el govern no té res a escoltar. Enmig d'aquest silenci, el meu amic es pregunta per què ningú escolta el que el poble kurd opina.

"El meu pare va marxar a Alemanya perquè la seva vida corria perill. No volia que nosaltres creixéssim en un lloc així", comentava. El que més em va sorprendre és el que feia referència a la seva llengua materna. "Em fa por parlar kurd al carrer", va sentenciar. Afirmava sentir-se amenaçat i despreciat pels sectors més radicals de la societat.

D'altra banda, farà dos dies, vaig conèixer en Sia, un estudiant de Galatasaray. "Jo soc kurd, no sóc turc". "L'estat turc està controlat pels militars i les elits. Són ells els qui porten les rendes del país. El poble no té res a dir", explicava. La seva àvia era armènia i per tant, cristiana. Segons em va dir, va haver de fugir "quan va haver-hi el genocidi armeni", un altre tema que "el govern es nega a reconèixer".

Tant en Sia com l'alemany-kurd només veuen una sortida per a la Turquia de l'est: l'adeshió d'aquesta a la Unió Europea. Si Turquia passa a ser un estat membre caldrà buscar solucions a les problemàtiques existents. "Amb els militars al capdavant del país no crec que això sigui possible. Entrar a la Unió Europea representaria la pèrdua dels seus privilegis", conclou en Sia.

Sonbahar'da Karadeniz (Tardor al Mar Negre)

2008-10-20T00:47:00.000-07:00

Dimarts passat, després d'haver buscat una adreça a internet, vaig anar a una reunió d'un grup de trekking que fa sortides cada cap de setmana. Vaig assistir a la reunió de presentació, que evidentment només va ser en turc. En tota una hora només vaig entendre 3 paraules i em vaig sentir bastant frustrat. Dos mesos estudiant turc per entendre 3 paraules...La cosa és que quan la reunió es va acabar em van resumir el més important: aquest diumenge hi havia una sortida al Mar Negre. Així doncs, no m'ho vaig pensar dues vegades i em vaig apuntar al grup. Així doncs, ahir a les 7 del matí un autocar petit ens esperava a Taksim. Quan vaig entrar hi havia 4 persones dormint i em vaig disposar a fer el mateix. Quan em vaig despertar ja feia estona que haviem deixat Istanbul enrere.

Nereye gidiyoruz?

"A on anem?", va ser la pregunta que va arrancar els primers riures dels meus companys de trekking. Era el més jove de tots i a més estranger i debutant en l'idioma turc. El resultat d'aquesta barreja és òbvia: em vaig convertir en la mascota de l'exursió i tothom m'anava ensenyant vocabulari de muntanya com si fos un nen petit. Divertit i molt útil per aprendre una llengua! Doncs bé, on m'havia ficat?

La regió del Mar Negre és una zona molt poc explorada pel turisme, ja que el mal temps acurta la temporada d'estiueig, i normalment, el turista que arriba a Turquia prefereix dirigir-se cap al Mar Egeu on el bon temps sempre acompanya. Quan els turcs parlen de Karadeniz no només es refereixen a la zona costanera del mar, sino que la regió comprèn una àrea molt més extensa que engloba també l'interior. Com bé deia, les plujes fan que sigui una zona molt verda, amb molts rierols, i amb una tradició i folklore molt particulars. Em va recordar força al nord d'Espanya, com ara Galicia, on la gent té un caràcter entranyable que els defineix.

Aquest aïllament del turisme fa que la regió del Mar Negre conservi els trets més típics de la "Turquia profunda". Mentre caminàvem vam passar per petits poblets, amb la seva mesquita, amb els homes bevent tè al bar del poble, els quatre nens jugant a pilota i les dones amb vels de colors, faldilles, xancletes i mitjons, escombrant els porxos de llurs cases. La diferència entre la gran i cosmopolita Istanbul i els pobles del voltant és abismal. Resultava curiós veure com les noies modernes d'Istanbul, treien fotos de les dones que pelaven pèsols a les portes de les cases, com si aquella estampa els hi fos estranya i desconeguda.

És com si visqués en una illa, com si tota la modernitat que m'envolta a Istanbul fos un teatre, ja que només treure el nas de la gran metròpoli tot canvia i pren l'exotisme oriental que la ciutat ha perdut. Tanmateix, tampoc cal venir a Turquia per percebre les diferències entre poble i ciutat, ja que el nostre país és un exemple de primer ordre on aquesta dicotomia es fa més que evident. La caminada va ser molt agradable i el que més em va agradar és que era l'únic estranger del grup. Per primer cop vaig deixar de ser turista.

Kuando muncho eskurese es para amaneser

2008-10-08T14:09:00.000-07:00

Aquest és el títol que duu la portada de la publicació mensual de El Amaneser, redactat en ladino o judeo-espanyol, que s'adjunta com a suplement de Shalom, el diari de la comunitat jueva de Turquia. Aquest suplement és un miracle lingüístic de primer ordre que testimonia l'apassionant odissea dels jueus espanyols que van ser expulsats de Sepharad en el mateix any en que Critòfol Colom descobria el continent americà.

Efectivament, el 1492 els Reis Catòlics van tenir la desafortunada idea d'expulsar la comunitat jueva dels dominis de la corona de Castella i Aragó. Això va tenir nefastes conseqüències per l'economia dels dos regnes, que van perdre una part important de la seva activitat econòmica. En aquell mateix any, d'altra banda, l'últim bastió cristià del desmembrat imperi bizantí va ser finalment conquerit per l'imperi otomà, que va dur a terme un dels setges més llargs de la història i va aconseguir entrar a la impenetrable Constantinoble.

El sultà Mehmet II no s'ho va pensar dues vegades quan va saber que els Reis Catòlics expulsaven del seu territori la comunitat més atractiva per activar l'economia d'una ciutat en ruïnes. Ràpidament, centenars de vaixells van salpar en direcció a les costes de la península ibèrica per traslladar tot aquell potencial econòmic. I va ser així com centenars de jueus van deixar per sempre la que havia estat la seva casa, sense possibilitat de tornar enrere. Tots ells van creuar el Rubicón en el moment en que pujaven a aquelles naus otomanes. El que havia estat casa seva esdevenia un territori hostil, simplement perquè aquella gent es negava a renunciar a la seva fe. La llibertat de ser ells mateixos els empenyia cap a la nova Istanbul. 516 anys més tard, algú altre salparia amb els mateixos desitjos de llibertat.

Així és com, a dia d'avui, he conegut la Karen Sarhon i en David, descendents directes dels protagonistes d'aquest relat. La Karen és la cap del centre de cultura sefardí d'Istanbul. Té uns 50 anys i des de fa 4 dirigeix el centre. Contínuament rep trucades de periodistes espanyols que li pregunten quines diferències té el ladino i el castellà actual, i no esborra mai el somriure quan arriba algú encuriosit per la cultura sefardí. De fet, avui al centre érem 3 curiosos: una jueva mig argentina mig catalana que dirigia un centre d'estudis jueus, un corresponsal alemany que feia un reportatge sobre la cultura sefardí a Istanbul i servidor, que em meravellava a cada paraula que sentia d'aquesta llengua oblidada.

La Karen va aprendre el ladino a casa, encara que no considera que sigui la seva llengua materna. De fet, els seus pares només parlaven ladino i francès, la llengua de la cultura i el prestigi 50 anys enrere a Turquia. El turc el van aprendre de grans i la Karen, quan m'ha sentit parlar en turc, ha comentat amb un deix de tendresa que el meu accent li recordava al del seu pare, que va morir sense parlar del tot correctament aquest idioma tan rebuscat. Ella, tanmateix, va estudiar en francès primer, i més tard en anglès i en turc. A la seva filla li parla en turc i de tant en tant li canta alguna cançó en judeo-espanyol.

"Els últims jueus que tenen com a llengua materna el ladino van néixer el 1945", afirma. Posteriorment el judeo-espanyol deixarà de ser llengua materna i actualment es pot considerar que pràcticament és una llengua morta ja que els joves ja no la saben parlar. En David, estudiant de medicina, és fill d'un hispano-jueu, però ja no coneix la llengua ja que mai l'ha parlat. El ladino va ser durant mols anys un símbol definitori de l'identitat jueva. Si parlaves castellà és que eres jueu. Aquest motiu identitari és la raó per la qual la llengua s'ha conservat fins avui en dia.

Els primers jueus que van arribar a Istanbul es van agrupar segons llocs de procedència. Així, els toledans es van instal·lar en una part de la ciutat, els aragonesos en una altra, i així successivament. Tot i això, amb els anys les diferències es van anar difuminant i la comunitat jueva d'Istanbul es va definir com una sola. D'aquí que el ladino barregi constantment paraules catalanes, castellanes i portugueses. Però el tret que salta a primer cop d'oïda és que el ladino ha preservat el castellà del segle XV. Això es fa evident en la multitud de mots que el parlant de l'actual espanyol coneix gràcies a la literatura medieval (mendar=leer, mansevo=joven, antiojos=gafas). La pronunciació, d'altra banda, guarda similituds amb l'actual català i portuguès. Conserven la jota catalana en paraules com "hijos", i els sons [dj] com en el català "platja" i [S] com "xocolata", ambdós fonemes actualment extingits en la llengua castellana. Finalment, els sons castellans tan definidors de l'accent espanyol, la famosa "zeta" i la "jota" gutural no existeixen en el judeo-espanyol.

Participaré amb molta il·lusió de les activitats que el centre organitza. No puc deixar de meravellar-me per les sorpreses que ens guarda la història. Sens dubte, aquest viatge a Sepharad ha estat el descobriment d'un tresor amagat, com si d'un viatge en el temps es tractés. Demà comença el Yom Kipur, dia de dejuni i reflexió en la religió jueva. Resulta fascinant pensar que encara avui, en algún racó d'Istanbul, hi haurà algun jueu fent la seva pregària en judeo-espanyol. El veritable testimoni del pas del Rubicón.

Una saudí a Galatasaray

2008-09-29T15:29:00.000-07:00

Divendres passat vaig conèixer una noia a la universitat que venia d'Arabia Saudí. Havia estudiat tota la seva vida a un liceu francès i parlava molt bé el francès. Quan em va dir que era saudí vaig sentir moltíssima curiositat. Mai abans havia conegut algú d'allà. Tot seguit, complint amb la curiositat pròpia d'un periodista, vaig començar a preguntar-li sobre rumors que havia anat sentint i llegint, però que mai havia corroborat. Havia sentit, per exemple, que el turisme estava prohibit, cosa que és certa. A Aràbia Saudí només està permès el turisme religiós, és a dir, les pelegrinacions als indrets sagrats de l'islam. Com sabeu, per a tot bon musulmà, és obligatori anar com a mínim un cop a la vida a la ciutat santa de La Meca i el país custodia amb fermesa els llocs sagrats, fins al punt de prohibir el turisme com a occident l'entenem. Això em va fer pensar en els professors francesos del liceu on aquesta noia estudiava. Efectivament, per entrar al país, havien d'acreditar que hi anaven a treballar i adjuntar tota una sèrie d'acreditacions per part d'algun saudí que es fes càrreg de l'estada de l'estranger.

També em va cridar l'atenció que les dones estiguessin obligades a sortir al carrer amb aquesta mena de túnica que es veu a la imatge. La túnica et cobreix fins als peus i ha de ser de color negre. Aquesta noia, però, no portava el vel, i em va dir que només era obligatòria la túnica. Tanmateix, va reconèixer que en moltes ocasions era l'única noia que no portava el vel i que sovint se sentia estranya enmig d'una multitud que l'obserbava. Com que no està casada no està obligada a portar-lo. Si es casés, hauria de convenir-ho amb el seu marit. Va comentar que potser algun dia portaria el vel, però que mai es casaria amb un home que l'obligués a portar-lo. Els homes, d'altra banda, no poden portar cap signe que resti masculinitat. Queden doncs, prohibits per a ells objectes propis de les dones, com ara els penjolls d'or, les arracades i les pulseres.

Durant el ramadà no es ven menjar als carrers i menjar o beure pel carrer davant de tothom, pot ser motiu suficient perquè la policia religiosa et cridi l'atenció (com a mínim). Ella, però, divendres s'estava menjant un hot dog la mar de feliç, i em va dir que estava excusada per tenir la menstruació. Les dones que la tenen, les persones malaltes, els nens i els ancians queden excusats del dejuni.

"La societat saudí és una societat amagada". Aquesta és la frase amb la que em quedo. Afirmava que allà tot era possible i que tothom feia el que volia, però sempre portes endins. L'alcohol, severament prohibit, és consumit per alguns saudís, i tothom sap on trobar-lo. Finalment, la noia va lloar la tecnologia del segle XXI, que permetia burlar totes les prohibicions. Comentava que en els centres comercials, molts joves anaven a lligar amb el bluetooth i que es posaven nicks provocatius per cridar l'atenció. Em va estar explicant multitud de trucs per esquivar les mirades i les sospites de la gent del voltant, i fins i tot l'homosexualitat, castigada amb pena de mort per delicte flagrant, era habitual i practicada des de l'ombra de la societat. Una societat que viu el mateix que qualsevol altra societat del planeta, amb la diferència que sempre cal fer-ho rere el vel de la invisibilitat.

El nostre veí

2008-09-29T06:12:00.000-07:00

Vers la cité!

2008-09-28T03:16:00.000-07:00

D'on ve el mot Istanbul?

A l'edat antiga els grecs que anaven cap a Constantinoble anaven a La Ciutat, ja que no hi havia en el món ciutat més gran i imperial que la ciutat de Constantí.

To polion = la ciutat

Afegint les declinacions pertinents de la llengua grega:

eis ton polin = cap a la ciutat

I els turcs que sentien aquesta expressió van acabar per adoptar-la per referir-se a la ciutat: Eistonpolin. Afegiu la pronunciació turca i tindreu la paraula que buscaveu: Is-tan-bul.

Are you catholic?

2008-09-28T02:51:00.000-07:00

Cada diumenge a l'Església Catòlica de Sant Antuán, situada al cor del barri més europeu de la ciutat (Beyoglu), es celebra la missa de diumenge a les 10 del matí. Es una missa curiosa ja que estant en un país on el 99% de la població és musulmana, no deixa de ser bonic poder practicar la teva religió amb altres que creuen el mateix que tu i es respira un sentiment de germanor diferent al que es pot sentir en un país de majoria cristiana. Aquest sentiment de pertinença a una religió minoritària fa que a dins l'església la gent sigui molt amable i tens la sensació que et miren com un compatriota, com algú que entén el que ells creuen.

Avui, doncs, he decidit anar-hi. La majoria són negres i filipins. Hi ha un cor on canten cançons semi-gospelitzades i el sacerdot és un nigerià que s'exalta en les arengues. L'església està plena de gom a gom, però no només de cristians, sino que hi ha molts musulmans que atrets pel que es fa a dins, hi arriben encuriosits. Es veu a una hora lluny que no són cristians ja que contínuament estan mirant a banda i banda per veure què és el que han de fer; si bé seure, si bé aixecar-se, si bé cantar...I de cop i volta els hi dónes la mà en el moment de la pau i es sorprenen de les coses que fan els cristians. Però el que més els sorprèn, a banda de les creus que hi ha a banda i banda, és la música del cor, i s'animen amb la resta de fidels amb les cançons angleses que la gent canta.

Quan arriba el moment de la comunió, alguns turcs encuriosits s'acosten a l'altar per pendre-la, i abans d'arribar al sacerdot hi ha una sèrie d'acòlits que repassen els fidels per veure si són musulmans o cristians. El primer dia que ho vaig veure em va cridar molt l'atenció. Un turc estava fent la cua i de cop va arribar un acòlit i el va fer fora. Però el més graciós és que avui jo estava en aquella mateixa cua i m'ha vingut un acòlit filipí i m'ha preguntat si jo era catòlic. En aquell moment m'he sentit observat per tots els altres que anaven a l'altar...Potser la barba de tres dies i els cabells una mica esbullats han despertat sospites. En qualsevol cas, sembla ser que m'estic adaptant més ràpid del que sembla!

Mendil var mi?

2008-09-26T01:28:00.000-07:00

Una de les coses que resulten de més mala educació a Turquia és mocar-se en públic. No només a Turquia sinó que a molts països islàmics, treure un mocador i treure't els mocs davant la gent denota una mala educació que edevé incòmode per a la persona que tens al davant. Això resulta contradictori ja que no per ser turc deixes de tenir mocs! Però ben bé no sé com s'ho fan que davant teu difícilment es mocaran. En casos desesperats, alguns agafen un mocador petit i disimuladament s'eixuguen el nas, que no és el mateix que mocar-se.
En el curs de turc que vaig estar fernt el mes passat a la Universitat d'Istanbul, una situació em va cridar l'atenció. De cop i volta una noia polaca, una de les més elegants i fines de la classe, es va mocar. Mocar-se implica el que els turcs no suporten, el SOROLL del nas en el seu procés per expulsar la mucositat. I a cada mocada que la polaca feia, la professora de turc la mirava i es tirava enrera, com espantada i decebuda de com una noia tan fina podia estar fent allò. La pobra polaca deuria tenir problemes per mocar-se i no acabava de fer net, i cada cop ho feia més fort, fins al punt que la professora no va poder aguantar la situació i, presa pels nervis, em va mirar i va esbossar un somriure nerviós i forçat.
Ahir precisament, vaig anar a sopar amb un amic turc que vaig fer a l'Instituto Cervantes. Vaig penjar el meu telèfon per fer classes particulars d'espanyol i em va trucar aquest noi que estava interessat en fer un tàndem turc-espanyol. Al final, la cosa ha resultat molt favorable ja que sempre em portaa a un lloc diferent a prendre quelcon típic i aprenc moltíssim. Es diu Akahan i ha estudiat filologia àrab. Entre altres llengües, parla l'alemany, el francès i l'anglès. Així doncs, ahir cap a les 7 vam anar a sopar. A aquesta hora els bars estan pleníssims ja que és l'iftar (l'àpat que es fa després de tot el dia de dejuni durant el ramadà), i tots els practicants, que són molts, després de tot el dia sense menjar, "es submergeixen" (com ells diuen) en el menjar.
Vet-ho aquí que durant l'iftar em van venir moltes ganes de mocar-me perquè tenia al·lèrgia, segurament provocada per la manta polsegosa amb la que he hagut d'abrigar-me aquests dies que ha refrescat. Va ser un moment molt dur. El nas em gotejava, però estava menjant. En qualsevol altra situació hagués estat més fàcil treure un mocador, però MAI durant un apàt. Així que vaig haver de conformar-me amb anar xarrupant els mocs...realment va ser molt dur. Per sort, al final vaig poder anar al lavabo i el tè turc va calmar el meu nas en procés al·lèrgic.
Ja ho sabeu, res de mocar-vos, a menys que vulgueu semblar grollers i mal educats!